Decreixement
From Wikipedia, the free encyclopedia
El decreixement és un plantejament polític, econòmic i social que s'oposa al relatiu consens polític actual sobre el creixement econòmic. El terme decreixement neix a la dècada del 1980 –en part amb les tesis de Nicholas Georgescu-Roegen– i per la presa de consciència de les conseqüències del consum de recursos naturals per sobre de la seva generació natural en què es basa la societat de consum (que deriva d'un sistema liberal o capitalista). La idea de decreixement ja va sorgir en pensadors crítics amb el desenvolupament i amb la societat de consum, com ara Ivan Illich, André Gorz, Cornelius Castoriadus, o François Partant. A partir de la dècada de 1990, comença a agafar força com a moviment, sota el guiatge d'un dels seus màxims ideòlegs i exponents, l'economista Serge Latouche. En paraules de Latouche, el sentit d'aquest plantejament és: «El decreixement, com a tal, no és verdaderament una alternativa concreta al model actual; seria, més aviat, la matriu que donaria lloc a l'eclosió de múltiples alternatives. Evidentment, qualsevol proposta concreta o contraproposta és a la vegada necessària i problemàtica». A més, Latouche insisteix en el fet que el decreixement no és una opció, sinó que vindrà imposat pels límits al creixement, idea que reflecteix amb l'expressió «decreixement o barbàrie». Per aprofundir més, la idea del decreixement seria una conseqüència al següent principi: no és possible el creixement econòmic il·limitat en un planeta limitat. Com ja hem superat molts dels límits ambientals i estem a prop de superar-ne molts més, l'única estratègia que sembla viable a mitjà i llarg termini és la del decreixement. Per tant, no seria un concepte en negatiu, sinó que, a manera d'il·lustració i en paraules de Serge Latouche, seria com «quan un riu es desborda i tots desitgem que "decreixi" perquè les aigües tornin a la normalitat». No seria una cosa negativa, en aquest sentit, sinó necessària.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Actualment, i agafant de referència Latouche, diversos autors continuen donant forma al concepte de decreixement. Un d'ells és el politòleg i escriptor francès Paul Ariès. Aquest autor, en una de les seves conferències sobre el moviment del decreixement que va pronunciar el 2011, explica com el concepte del «sempre més», en referència a la inesgotable inèrcia social de produir i consumir sempre més, ens ha portat a perdre la capacitat per posar límits, tot creant una gran desigualtat social, humana i un esgotament dels recursos naturals.
Ariès explica que el decreixement té com a objectiu fer que la gent tingui ganes de canviar la manera de viure i d'utilitzar els recursos necessaris per a fer-ho. Però, per a això, creu que cal descolonitzar el nostre imaginari. En aquest sentit, utilitza la cita Albert Einstein que diu: «Qui té el cap en forma de martell veu tots els problemes en forma de clau.» Explica que els economistes han formatat el cap de la gent de tal manera que els problemes socials, s' intenten solucionar amb el «sempre més» i això ha portat a topar contra el mur en el pla social, humà i mediambiental. Ariès, en relació al decreixement, creu que és necessari un creixement en humanitat; és a dir, menys béns i més llaços socials, humans i amb la natura. Proves de la necessitat dels postulats del decreixement es poden trobar en diverses situacions actuals:
- L'exhauriment dels recursos energètics: petroli, gas, carbó, urani.
- L'exhauriment d'alguns minerals.
- La degradació del medi ambient: efecte d'hivernacle, canvi climàtic, pèrdua de la biodiversitat i contaminació.
- La degradació de la salut de la fauna, la flora i de la mateixa humanitat: esterilitat, al·lèrgies, malformacions, augment del càncer, tenint en compte que l'envelliment de la població és també un factor multiplicador.
- L'evolució d'un estil de vida dels països del nord en detriment dels països del sud: transports, tractament d'escombraries, alimentació (per exemple, els països del nord importen soja dels països empobrits per alimentar bestiar (7 calories vegetals per una d'animal), energies, etc. L'explotació considerada neocolonial dels recursos dels països del sud en detriment de la seva autosuficiència.
Aquest productivisme es torna a discutir des de fa poc posant en qüestió el desenvolupament sostenible, concepte que és vist pels partidaris del decreixement com un oxímoron; al ritme actual, el 20 per cent de la població consumeix el 80 per cent dels recursos naturals.[1]
El consum d'aquests recursos no fa més que accelerar el seu esgotament. El problema de l'exhauriment dels recursos energètics tampoc no es té en compte normalment en les teories econòmiques dominants. Això multiplica la petjada ecològica (la petjada ecològica es refereix a la superfície necessària per a produir els recursos consumits i per a absorbir els residus i la contaminació). Aquest 20 per cent de la població més rica, per tal de decréixer, no té cap altra opció que reduir la producció i el consum.
Per als seus partidaris, el decreixement serà, tard o d'hora, imposat per la reducció dels recursos naturals. Per tant, proposen d'anticipar-se a la situació de manera voluntària per pal·liar els efectes negatius que això comportarà per a la qualitat de vida de tothom.