Defensor del Poble (Espanya)
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Defensor del Poble espanyol és el càrrec públic fet per a defendre els drets de la ciutadania davant l'administració pública.[1]
Titular | Ángel Gabilondo Pujol | ||||
---|---|---|---|---|---|
Nomenat per | president del Congrés dels Diputats | ||||
Jurisdicció | Espanya | ||||
Estat | Espanya | ||||
Creació | 1988 | ||||
Lloc web | defensordelpueblo.es |
El càrrec el pot desenvolupar tot ciutadà espanyol major d'edat amb ple gaudi dels seus drets civils i polítics. És elegit per coincidència de les dues cambres parlamentàries, a proposta dels partits polítics, per una majoria de les tres cinquenes parts de la cambra.[1]
La institució s'articula en l'Oficina del Defensor del Poble. Hi ha la Junta de Coordinació i Règim interior, que està formada pel Defensor del poble, els Adjunts i el Secretari General, i es dedica a coordinar els col·laboradors, assisteix al Defensor en les reformes reglamentàries, interposar recursos (recurs d'empara i d'inconstitucionalitat[2]), elaborar els informes i tot aquell assumpte que el Defensor considere important.[3] El Secretari General és nomenat pel defensor i organitza i dirigeix els serveis de l'oficina. La plantilla d'assessors i personal administratiu i subaltern s'estableix segons el límit dels pressupostos i és designada pel Defensor.[4]
El mandat dura cinc anys i és un comissionat del parlament que no està vinculat amb la composició política de les cambres que l'elegiren.[5] Pot cessar el mandat per finalització del termini del mandat, mort, incapacitat, renúncia, negligència o ineficàcia. Per al cas de negligència o ineficàcia d'aquest, el mecanisme és similar a l'empleat per a elegir-lo.[3]