Deflació
From Wikipedia, the free encyclopedia
En economia, la deflació és una baixada de l'índex de preus observada sobre un període prou llarg[1] (diversos trimestres). És el fenomen contrari a la inflació, que representa una pujada dels preus, en canvi, la deflació, és a dir, una caiguda general i continuada dels preus de l'economia té efectes molt perjudicials en l'economia, pot generar un cercle viciós, ja que pot provocar una reducció de la despesa i la inversió, la qual cosa suposaria un menor creixement econòmic i un augment de l'atur.[2] La deflació no ha de ser confosa amb la desinflació o un alentiment de la inflació, és a dir una disminució sostinguda i gradual de la taxa d'inflació en una economia.[3]
Per a altres significats, vegeu «Deflació (desambiguació)». |
Quan es parla de deflació, sense especificar, es parla implícitament de la variació a la baixa de l'Índex de Preus al Consum (IPC). Però també es pot parlar per exemple de deflació sectorial, referit als preus d'un sector en particular.[4]
En general, la causa més habitual d'un procés deflacionista és una caiguda important de la demanda agregada, derivada, per exemple, de l'esclat d'una bombolla d'actius,[5] una crisi financera o un augment d'incertesa per motius geopolítics. La caiguda de l'activitat que provoca aquesta contracció de la demanda tendeix a reduir la taxa d'inflació,[6] que es pot tornar negativa, en especial si parteix de nivells no gaire allunyats de zero.[7]
La inflació i la deflació tenen una influència sobre el nivell d'activitat de l'economia en conjunt, afectant la producció, la renda i l'ocupació. La macroeconomia és la branca de l'economia que estudia els fenòmens de la inflació (pujada generalitzada i persistent del nivell mitjà de preus) i de la deflació (descens generalitzat i persistent del nivell mitjà de preus.[8]