Diàspora tibetana
diàspora dels tibetans que viuen fora del Regne del Tibet / From Wikipedia, the free encyclopedia
La diàspora tibetana és la diàspora dels tibetans que viuen fora del Regne del Tibet, principalment durant la primera meitat del segle xx.
L'emigració tibetana té tres etapes diferents. La primera etapa va ser l'any 1959 després de la fugida del 14è Dalai Lama a Dharamshala a l'Índia, per por de la persecució de l'Exèrcit Popular d'Alliberament de la Xina. La segona etapa es va produir a la dècada de 1980, quan la Xina va obrir parcialment el Tibet als estrangers. La tercera etapa va començar l'any 1996 i continua avui encara que amb menys freqüència. Hi ha una tensió social considerable entre els refugiats de la primera i la segona onada, coneguts com a "tibetans Shichak" i els de la tercera onada, coneguts com a "tibetans de Sanjor". Els tibetans nouvinguts consideren l'etiqueta 'Sanjor' com a pejorativa.[1] Robbie Barnet, professor de la Universitat de Londres, especula que el cas de Baimadaiji Angwang als EUA, un membre de l'ètnia tibetana nascut al Tibet, podria empitjorar la situació de desconfiança mútua entre els dos grups socials, i potencialment esdevenir una barrera per a la unitat de la diàspora tibetana.[2]
No tota l'emigració del Tibet és permanent; alguns pares del Tibet van enviar els seus fills a les comunitats de la diàspora per rebre una educació budista tibetana tradicional. El cens de 2009 va registrar uns 128.000 tibetans a l'exili, amb la part més nombrosa de la comunitat vivint a l'Índia, Nepal i Bhutan.[3] No obstant això, el 2005 i el 2009 hi havia estimacions de fins a 150.000 vivint a l'exili.