Díptic de Marilyn
quadre de Andy Warhol / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Díptic de Marilyn (1962) és una serigrafia realitzada per l'artista de pop art americà Andy Warhol. La peça és una de les obres més coneguda de l'artista i ha estat lloada per diversos crítics culturals com Camille Paglia i altres. La peça original és actualment propietat de la Tate.
Tipus | pintura |
---|---|
Creador | Andy Warhol |
Creació | 1962 |
Gènere | art pop |
Moviment | art pop |
Material | pintura acrílica llenç (suport pictòric) |
Mida | 205,4 () × 144,8 () cm |
Propietat de | Tate Modern Tate |
Col·lecció | Tate (Ciutat de Westminster) |
Catalogació | |
Número d'inventari | Y236842 |
En aquest díptic de Marilyn Warhol pren una de les icones que representen millor la cultura americana i de l'Star system, i reprodueix la seva imatge per mitjà de la serigrafia. A partir d'una fotografia característica de l'actriu, Warhol crea una pantalla en la qual les reserves en negatiu li permeten transferir aquesta imatge sobre qualsevol superfície (en aquest cas, els dos grans llenços que conformen l'obra i en els quals Warhol reprodueix en cada un 25 vegades el retrat de l'estrella de cinema).
Les successives reproduccions mostren les seves voluntàries imperfeccions, brutícies i variacions d'intensitat de la tinta, amb què l'autor, que utilitza un procediment de reproducció quasi industrial com la serigrafia, vol introduir l'atzar. Com és una obra feta manualment introdueix, també, el que és l'error com a element que qüestiona els conceptes del que vol dir perfecte, bell i el "gran art".
Curiosament, el color dels rostres de la tela de l'esquerra és pintura acrílica aplicada a brotxa abans que les serigrafies i seguint desigualment el contornejat previ, de manera que un determinat color pot ultrapassar les vores de l'element que hauria de pintar.
La mateixa repetició d'imatges anul·la l'efecte que una imatge única, que podria ser presa com una icona, és a dir com un objecte de reverència, podria tenir i ens fa pensar en com un superàvit d'imatges pot arribar a immunitzar a l'espectador de l'efecte que puguin produir.[1]