Eix hipotalàmic-hipofisiari-suprarenal
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'eix hipotalàmic-hipofisiari-suprarenal (HHSR) o eix hipotalàmic-hipofític-suprarenal o eix hipotalàmic-hipofisiari-adrenal (HHA) o eix hipotalàmic-hipofític-adrenal o eix hipotalàmic-pituïtari-suprarenal o eix hipotalàmic-pituïtari-adrenal[1] és un conjunt complex d'influències directes i interaccions retroalimentades entre l'hipotàlem, una part del cervell buida amb forma de manxa, la hipòfisi, una estructura en forma de fava localitzada sota l'hipotàlem i la suprarenal, una glàndula petita, apariada i de forma piramidal, localitzat en la part superior dels ronyons. Les interaccions homeostàtiques fines (homeòstasis) entre aquests tres òrgans constitueixen l'eix HHSR, una part essencial del sistema neuroendocrí que controla les reaccions a l'estrès i regula diversos processos de l'organisme com la digestió, el sistema immune, les emocions, la conducta sexual i el metabolisme energètic. Molts organismes, des dels éssers humans fins als més primitius comparteixen components de l'eix HHSR. Aquest mecanisme i el seu conjunt d'interaccions entre glàndules, hormones i elements del cervell mitjà són responsables de la síndrome general d'adaptació.
Els eixos HHSR, HHG i HHT són tres vies en què l'hipotàlem i la hipòfisi dirigeixen la funció neuroendocrina.