El Justícia del Regne de València
Càrrec foral del Regne de València / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Justícia va ser un càrrec foral del Regne de València, una mena d'oficial municipal de justícia a les ciutats, les viles i els llocs reials,[1] no sols de la ciutat de València,[2] molt semblant a la institució dels Zalmedines d'Aragó, o els Veguers de Catalunya, que va estar vigent des del 1238 fins a l'abolició dels Furs pel dret de conquesta l'any 1707. Era l'encarregat dels assumptes judicials. El poble solia anomenar-los "Un-sol-vehí"; perqué el fur en què el va instituir Jaume I començava amb estes paraules:»Un sol vehí, &c."; un veí només de la ciutat coneixia en primera instància de les causes civils i criminals.[3]
Lloc | Regne de València |
---|---|
Estat | Corona d'Aragó |
Creació | 1238 |
Abolit | 1707 |
Amb el pas del temps, a la ciutat de València, un sol Justícia no era prou per l'administració de justícia, i va ser l'any 1321, quant Jaume II, en va crear un altre i des de llavors va perseverar dividida la jurisdicció en civil i criminal, coneixent cadascú dels Justícies privativament de les seves respectives causes.[4]
De les causes penals s'ocupava el Justícia Criminal i de les civils el Justícia Civil. Ambdós eren elegits per un any pel mètode de la insaculació de les "bosses" de ciutadans i de la de cavallers, alternativament. Hi havia també un Justícia, que al principi només coneixia de les causes que no passaven de 30 sous; després Jaume II li va donar facultat per conèixer fins a la suma de 50 sous, i finalment es va estendre a 300; anomenant-se per això el Justícia dels tres-cents sous, el càrrec dels quals exercia un escrivà, que s'encarregava dels plets menors; de la vigilància de mercats, el Mostassaf, triat també per insaculació.[5]