El Pessebre
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Pessebre és un oratori amb música de Pau Casals i lletra de Joan Alavedra. El Pessebre és un tema de pau, de puresa de sentiments, de fe i d'esperança, pensant que d'aquesta mateixa puresa en sorgirà la grandiositat de l'esperit. Res millor que aquest món, entre ingenu i commogut del Nadal cristià. El poeta li proporcionava un doble fervor: el de la Nativitat i el de l'evocació simultània de la Passió; el de l'alegria de l'estrella anunciadora i l'agonia del sacrifici pel mateix home. I Casals treballà amb aquesta doble emoció: l'Infant Déu, que plora com si en el seu plor hi pogués cabre tot el sofriment del món, i l'escampa endevinada d'un Crist adolorit, morint per amor a la Humanitat i per a redimir-la del seu oblit de l'esperit.
Forma musical | oratori |
---|---|
Compositor | Pau Casals i Defilló |
Lletra de | Joan Alavedra i Segurañas |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | català |
Estrena | |
Estrena | 17 desembre 1960 |
Escenari | Acapulco |
El 1944, el poeta Joan Alavedra va entregar a Pau Casals el text de «El Pessebre» i animà al músic a escriure un Oratori creat en una atmosfera i un caràcter catalans. Casals va treballar-hi anys i virtualment acabà les tres primeres parts de l'obra. I quan les Nacions Unides van invitar-lo, per tal que el seu missatge de pau, junt amb el seu art extraordinari, arribés a tots els racons del món va renéixer en Casals la idea de seguir treballant en el seu Oratori «El Pessebre» i l'any 1960 va revisar el que ja estava fet i acabà la quarta i última part, en la que va voler oferir com un resum, en un gran coral, el missatge dels seus íntims sentiments d'artista home que sap que tan sols la Pau pot salvar el gènere humà dels seus infinits errors. I va treballar a la seva llar de Puerto Rico amb tot el fervor i amb plena convicció.
El poema és escrit en català i Pau Casals utilitzà la seva música al servei del seu propi idioma i de la seva fonda condició de català però mai no va utilitzar elements folklòrics de la rica i noble nació catalana. Els temes són tots absolutament originals, tot i que conserven el perfil i caràcter del seu ambient poètic.
Per la mateixa raó, Casals va utilitzar en la composició una tècnica clara i neta, fugint de qualsevol efectisme. La preocupació del músic fou la de servir a la grandiositat i puresa de la idea amb tota la sinceritat expressiva del coneixement i del sentiment. Cada pla, cada estampa, fins i tot el que podríem anomenar cada episodi, responen a un estat d'ànim derivat d'una identificació de l'artista amb l'home que desitja veure triomfar un ideal de justícia.
I la música a penes és ornament, sinó línia recta, noble i generosa.
Pau Casals va concentrar en el seu Oratori «El Pessebre» es va convertir en un missatge universal, de la mà d'un home universal, per tractar d'unir als pobles, de convèncer a tots i de commoure als qui encar siguin capaços de commoure's.[1]