El cor quiet
Llibre de poemes de Josep Carner publicat el 1925. / From Wikipedia, the free encyclopedia
El cor quiet és un llibre de poemes de Josep Carner publicat el 1925. Consta de vuitanta-tres poemes distribuïts en cinc seccions: Les nits, Els arbres, Les estampes, Les adreces i L'assenyament.[1]
Tipus | poemari |
---|---|
Fitxa | |
Autor | Josep Carner |
Llengua | català |
Publicació | 1925 |
El cor quiet suposa un punt d'inflexió en l'evolució de l'autor cap a una poètica postsimbolista durant els anys vint i trenta i és un bon exemple de la seva plena maduresa poètica. En aquest poemari Carner deixa de banda els temes amorosos i l'humorisme que caracteritzaven els llibres anteriors. També és el primer llibre de poemes publicat després que Carner marxés de Catalunya per exercir la carrera diplomàtica.[2] Carner havia complert ja 41 anys i en feia 3 que no residia a Catalunya. És per tant un llibre que neix de la distància i la maduresa.[3]
El títol, El cor quiet, ens remet al jo profund del poeta, el que és motor de la seva vida i expressa la continuïtat de la pròpia existència, però ara en un moviment paradoxalment aquietat. El que ha dut la serenitat al poeta, i que l'allunya de qualsevol caiguda en la desesperació, la follia o l'angoixa de viure, és el reconeixement d'un ordre universal. Expressat en forma de triangle: el poeta i la naturalesa que ell contempla serien els dos angles que en formen la base: tot el creat. En el vèrtex hi ha Déu, que els crea i els manté, i s'hi revela.[3]