Enric Adroher i Pascual
sindicalista català (1908-1987) / From Wikipedia, the free encyclopedia
Enric Adroher i Pascual (Girona, 10 de juny de 1908 - Barcelona, 10 de desembre de 1987) fou un polític català, també conegut pel malnom de Gironella. Treballà com a mestre d'escola. El 1928 s'afilià a FAI i publicà els seus primers articles a "Solidaridad Obrera". L'any 1930 ja es considerava un comunista i milità a la Agrupación Comunista de Madrid. El 1931 era membre del comitè executiu del Bloc Obrer i Camperol. El 1934 participà en l'organització de la Federació Catalana de Treballadors de l'Ensenyament (FCTE), dins la UGT, de la qual fou elegit secretari general, i col·laborà al diari La Batalla.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 10 juny 1908 Girona |
Mort | 10 desembre 1987 (79 anys) Barcelona |
Dades personals | |
Altres noms | Gironella |
Activitat | |
Ocupació | sindicalista |
Partit | Partit Obrer d'Unificació Marxista |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Família | |
Cònjuge | Isabel Peiró Polo |
Germans | Antònia Adroher i Pascual |
Fou fundador, militant i dirigent del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) el 1935. Quan esclatà la guerra civil espanyola fou representant del POUM al Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya. Participà en els fets de maig, fou detingut, i passa una setmana en una txeca i després fou processat acusat de col·laboració amb els feixistes, condemnat a 15 anys de presó. Amb la victòria franquista a la guerra civil espanyola hagué d'exiliar-se a França i després a Mèxic, on fou impulsor del moviment pels Estats Units Socialistes d'Europa. En 1962 organitza i participa a l'anomenat "Contuberni de Münich". El 1976 encapçalà una escissió de signe socialdemòcrata al si del POUM que s'integrà al Partit Socialista de Catalunya-Congrés (PSC-C). L'any 1978 és elegit President del Consell Català del Moviment Europeu. El 1985 rebé la Gran Cruz de Isabel I la Católica i el 1986 la Creu de Sant Jordi. El juny del 1987 signà una carta dirigida a Mikhaïl Gorbatxov, secretari general del PCUS, demanant-li que fes públiques les dades que poguessin existir, en els arxius soviètics, sobre el segrest i posterior assassinat d'Andreu Nin.