Envelliment humà
procés biològic / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'envelliment o senescència és el conjunt de modificacions morfològiques i fisiològiques que apareixen a conseqüència de l'acció del temps sobre els éssers vius, que suposa una disminució de la capacitat d'adaptació en cada un dels òrgans, aparells i sistemes, així com de la capacitat de resposta als agents lesius (noxes) que incideixen en l'individu. L'envelliment dels organismes i particularment el nostre com espècie humana, ha estat motiu de preocupació des de fa anys.[1] Desxifrar el secret de l'envelliment amb èxit depèn de comprendre els patrons i els fonaments biològics dels canvis cognitius i de comportament al llarg de l'edat adulta. Aquesta tasca és inseparable de la comprensió del funcionament del cervell.[2]
La nostra expectativa de vida ha augmentat significativament en els darrers anys i aquest fet ha augmentat el problema dels efectes de l'envelliment.[3] Amb l'envelliment, comença una sèrie de processos de deteriorament gradual d'òrgans i les seves funcions associades. Moltes malalties, com certs tipus de demència,[4] malalties articulars, cardíaques i alguns tipus de càncer han estat associats al procés d'envelliment.[5]
Per aquest motiu la recerca a nivell cel·lular d'aquest procés ha rebut especial atenció. Una de les troballes rellevants és que les cèl·lules normals estan programades per a un nombre determinat de rondes divisional. Cada cromosoma té en els seus extrems una sèrie de seqüències altament repetitives i no codificants anomenades telòmers.
A causa del mecanismes de replicació de les cèl·lules d'ADN, aquests telòmers es van escurçant amb les successives divisions. Això es veu atenuat per l'existència d'un enzim anomenat telomerasa que realitza la determinació telomèrica del procés replicatiu. Tanmateix, l'activitat de la telomerasa no és suficient i aquest escurçament progressiu dels telòmers cromosòmics, quan arriba a un cert nivell, aparentment activa mecanismes genètics que condueixen a la mort cel·lular.
Per aquesta raó s'ha associat aquest escurçament del telòmer amb el procés d'envelliment cel·lular. D'aquesta manera, la llargària dels telòmers represantaria una mena de rellotge genètic que determinaria el temps de vida de les cèl·lules.
Internacionalment, el 1984 es va admetre per conveni que vell és tota persona major de 65 anys, edat coincident amb la jubilació.