Ernest Moliné i Brasés
Jurista, historiador i advocat català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Ernest Moliné i Brasés (Barcelona, 28 d'agost de 1868 - Barcelona, 12 de febrer de 1940) fou advocat, historiador i redactor de La Veu de Catalunya (1891) i de La Renaixença (1896).
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Biografia | |
---|---|
Naixement | 28 agost 1868 Barcelona |
Mort | 12 febrer 1940 (71 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | jurista, historiador, advocat |
Membre de | |
Família | |
Germans | Jeroni Moliné i Brasés |
Tanca
Junt amb Lluís Faraudo i de Saint-Germain i Ignasi de Janer i Milà de la Roca dirigí col·lecció Recull de Textes Catalans Antichs de 1906 a 1912. Actiu en el moviment catalanista, el 1892 participà en l'Assemblea de la Unió Catalanista en la que s'aprovaren les Bases de Manresa. El 1913 fou escollit acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. També va formar part del consell d'administració de la Companyia Asland.
A proposta seva, hom afegí la tornada "Bon cop de falç!" a la lletra de Els Segadors.[1]