Ernest Rutherford
físic i químic britànic, nascut a Nova Zelanda / From Wikipedia, the free encyclopedia
Ernest Rutherford, 1r Baró Rutherford Nelson[1][2] OM, FRS[3] (Brightwater, Nova Zelanda, Imperi Britànic, 1871 - Cambridge, Anglaterra, Regne Unit, 1937) fou un físic, químic i professor universitari britànic que fou guardonat amb el Premi Nobel de Química de l'any 1908.
Considerat el pare de la física nuclear,[4] va descobrir el concepte de període de semidesintegració,[5] va diferenciar les radiacions alfa i beta i que la radioactivitat anava acompanyada d'una desintegració que feia que un element químic esdevingués un altre de diferent, el que es coneix com a transmutació.[6] Aquests descobriments, fets a la Universitat McGill de Mont-real (Quebec), són els que servirien per atorgar-li el Premi Nobel.[7]
Rutherford va fer els descobriments més famosos després de traslladar-se a la Universitat Victoria de Manchester al Regne Unit el 1907 i quan ja havia estat guardonat amb el premi Nobel. El 1911, va teoritzar l'existència del nucli atòmic,[8] on es concentraria la càrrega positiva de l'àtom, i va formular el seu model atòmic, al qual va arribar en explicar el fenomen de la dispersió de Rutherford[9] descobert per Hans Geiger i Ernest Marsden el 1909[10] sota la direcció de Rutherford durant el conegut experiment de la làmina d'or.[11]
El 1917 va dur a terme un experiment, publicitat el 1919, que és considerat com la primera reacció nuclear provocada artificialment en bombardejar nitrogen amb partícules alfa, trencant els àtoms de nitrogen i produint l'emissió d'un nucli d'hidrogen (un protó), Rutherford va concloure que els nuclis d'hidrogen eren presents dins dels nuclis dels altres elements.[12] Més tard anomenaria protó a aquesta partícula elemental.[13] Això el va portar a fer el primer experiment de dividir un nucli atòmic d'una manera totalment controlada, que va ser realitzat el 1932 per dos dels seus estudiants, John Cockcroft i Ernest Walton, treballant sota la seva direcció.
Si bé durant la primera part de la seva vida es va consagrar per complet a les seves investigacions, va passar la segona meitat dedicat a la docència i dirigint el Laboratori Cavendish[14] de la Universitat de Cambridge, en el qual es va descobrir el neutró, i en el qual es van formar Niels Bohr i Robert Oppenheimer, entre d'altres.
Després de la seva mort, el 1937, va rebre l'honor de ser enterrat a la nau de l'Abadia de Westminster, on hi ha grans científics del Regne Unit com Isaac Newton, Charles Darwin o William Thomson.[15]