Escacs màgics
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els escacs màgics (en anglès fairy chess, literalment «escacs de fades») comprèn els problemes d'escacs que difereixen dels problemes d'escacs clàssics (també anomenats ortodoxos) perquè no hi ha escac i mat directe. El terme va ser introduït per Henry Tate el 1914 i ha resistit el pas del temps qualsevol canvi de nom. Mentre el mat provocat data dels temps de l'edat mitjana, el mat ajudat va ser inventat per Max Lange a finals del segle xix. Thomas Rayner Dawson (1889–1951), el "Pare dels escacs màgics",[1] va inventar moltes peces d'escacs màgics i noves condicions. També va ser l'editor de Fairy Chess Review (1930–51).
Tot i que el terme "escacs màgics" s'usa de vegades pels tipus de joc, és més normal referir-se als problemes on el tauler, les peces, o les regles són modificades en alguna idea o tema que seria impossible en els escacs ortodoxos.[2]