Esclerènquima
teixit que suporta les plantes / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'esclerènquima és el teixit que fa que la planta sigui dura i rígida. L'esclerènquima és el teixit de suport de les plantes. Hi ha dos tipus de cèl·lules esclerènquimes: fibres cel·lulars i esclerèides.[1] Les seves parets cel·lulars consisteixen en cel·lulosa, hemicel·lulosa i lignina. Les cèl·lules esclerènquimes són les principals cèl·lules de suport dels teixits vegetals que han deixat de créixer. Les fibres d'esclerènquima tenen una gran importància econòmica, ja que constitueixen el material d'origen de molts teixits (per exemple lli, cànem, jute i rami).[2][3] A diferència del col·lènquima, l'esclerènquima madur es compon de cèl·lules mortes amb parets cel·lulars extremadament gruixudes (parets secundàries) que representen fins al 90% del volum cel·lular sencer.[4] El terme esclerènquima deriva del grec σκληρός (sklērós), que significa «dur». Són les parets dures i gruixudes que fan que les cèl·lules de l'esclerènquima siguin importants elements de reforç i suport de les parts de les plantes que han deixat d'allargar-se. La diferència entre esclereides no sempre és clara: existeixen transicions, de vegades fins i tot dins de la mateixa planta.