Escola luminista de Sitges
escola pictòrica / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Escola luminista de Sitges va ser un moviment pictòric principalment paisatgista actiu a Sitges (Garraf) entre 1878 i 1892. Pel seu tractament de la llum aquesta escola va ser englobada dins del luminisme, un estil pictòric que es va donar des de mitjans del segle xix i fins a pràcticament la transició amb el xx, que posava una especial èmfasi en la representació de la llum, amb diverses escoles nacionals als Estats Units i diversos països europeus com Bèlgica, Països Baixos i Alemanya. A Espanya es va donar igualment el luminisme valencià, centrat en la figura de Joaquín Sorolla.[1]
Els seus membres més destacats van ser Arcadi Mas i Fondevila, Joaquim de Miró i Argenter, Joan Batlle i Amell, Antoni Almirall i Romagosa i Joan Roig i Soler. Oposats en certa forma a l'Escola d'Olot, els pintors de la qual tractaven el paisatge de l'interior de Catalunya amb una llum més suau i tamisada, els artistes sitgetans es van decantar per la càlida i vibrant llum mediterrània i pels efectes atmosfèrics de la costa del Garraf. Hereus en bona part de Marià Fortuny, els membres d'aquesta escola buscaven reflectir amb fidelitat els efectes lluminosos del paisatge circumdant, en composicions harmonioses que combinaven verisme i certa visió poètica i idealitzada de la naturalesa, amb un subtil cromatisme i una pinzellada fluïda que a vegades va ser qualificada d'impressionista.[2]
L'Escola de Sitges es considera generalment precursora del modernisme català: dos dels seus principals representants, Ramon Casas i Santiago Rusiñol, van passar diverses temporades a la vila garrafenca, on van adoptar el costum de pintar d'après nature i van assumir com a protagonista de les seves obres la lluminositat de l'ambient que els envoltava, si bé amb altres solucions formals i compositives en les quals es denota la influència de la pintura francesa.[3]