Escriptura yi
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'escriptura yi (Yi: ꆈꌠꁱꂷ, nuosu bburma, AFI: [nɔ̄sū bū̠mā]; xinès: 彝文, pinyin: Yí wén) és un terme paraigua que inclou dos sistemes d'escriptura usats per escriure les llengües yi: l'escriptura yi clàssica (ideogràfica), i el sil·labari yi, més tardà. En xinès fou també coneguda històricament com a Cuan Wen (xinès: 爨文; pinyin: Cuàn wén) o Wei Shu (xinès simplificat: 韪书; xinès tradicional: 韙書; pinyin: Wéi shū) i diversos altres noms (夷字、倮語、倮倮文、畢摩文), entre ells "escriptura de capgròs" (蝌蚪文).[1]
Tipus | escriptura natural, sil·labari i escriptura de caixa única |
---|---|
Llengües | nuosu, Lalo (en) , Lolopo (en) , Nisu (en) , Southeastern Loloish (en) , Nasu (en) i llengües yi |
Creació | 1974 |
Basat en | classical Yi script (en) |
ISO 15924 | Yiii (460 ) |
Direcció del text | d'esquerra a dreta |
Interval Unicode | U+A000-A4CF |
Cal distingir aquesta escriptura de l'escriptura yi romanitzada (彝文羅馬拼音 Yíwén Luómǎ pīnyīn) que era un sistema (o sistemes) inventat per missioners i usat intermitentment després per algunes institucions de govern.[2][3] Hi havia hagut també un yi abugida (o alfasil·labari) ideat per Sam Pollard, l'escriptura Pollard, per a la llengua Miao, que també fou adaptada al Nasu.[4][5] L'actual escriptura yi tradicional es pot subdividir en cinc varietats principals (segons Huáng Jiànmíng 1993); Nuosu (la varietat prestigiada de la llengua yi centrada a l'àrea de Liangshan), nasu (incloent-hi el Wusa), nisu (yi meridional), sani (撒尼) i azhe (阿哲).[6][7]