Estètica
branca de la filosofia que tracta la naturalesa de l'art, la bellesa i el gust / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'estètica (del grec: aisthèsis: sensació) és la branca de la filosofia que s'ocupa d'analitzar els conceptes i resoldre els problemes que es plantejen quan observem objectes bells i/o estètics, o per altra banda, pot ésser una doctrina filosòfica sobre la bellesa, l'art i, més en general, les sensacions.[1] L'estètica estudia les raons i les emocions estètiques, així com les diferents formes de l'art.[2] L'estètica, així definida, és el domini de la filosofia que estudia l'art i les seves qualitats tals com la bellesa, el sublim, la lletjor o la dissonància.[3]
Una estètica determinada, es dona quan el concepte fa referència a una determinada escola artística, en tal cas, porta associats determinats conceptes, modes, referències o certes convencions pròpies de l'obra artística de l'escola concreta (p. ex. l'estètica del minimalisme).
La paraula estètica fou introduïda per primer cop en el lèxic germànic pel filòsof Alexander Gottlieb Baumgarten el 1750.[4] La traducció a l'anglès del llibre Crítica de la facultat de jutjar del filòsof alemany Immanuel Kant l'any 1892 va augmentar la difusió del mot a altres llengües. Tot i això, les qüestions d'estètica constitueixen per al pensament occidental un tema antic, la tradició del qual ja va ser recollida pels filòsofs grecs.[1]
Per copsar el significat del mot cal remarcar dos aspectes fonamentals:
- L'estètica és una teoria que vol ser ciència normativa, al mateix nivell que la lògica i la moral segons els valors humans fonamentals: la veritat, el bé, la bellesa. És una teoria d'un cert tipus de judicis de valor que enuncia les normes generals d'allò que és bell.
- L'estètica és també una metafísica del Bell, que s'esforça per revelar la font original de la bellesa, així tenim: Plató amb la teoria del reflex de l'inintel·ligible dins la matèria o Hegel amb la manifestació de l'antinòmia: bell natural o bell arbitrari o humà, etc.
Però aquest caràcter metafísic i sovint dogmàtic de l'estètica pot ser reemplaçat per una teoria de l'art que cerca les regles de la creació artística amb una reflexió sobre els procediments i tècniques elaborats per la humanitat i sobre les condicions socials que determinen els fets artístics, és a dir les obres d'art.