Metafísica
branca de la filosofia que estudia la natura, l'estructura, els components i els principis fonamentals de la realitat / From Wikipedia, the free encyclopedia
La metafísica és la branca de la filosofia que estudia la naturalesa fonamental de la realitat, els primers principis de l'ésser, la identitat i el canvi, l'espai i el temps, la causalitat, la necessitat i la possibilitat.[1] Inclou qüestions sobre la naturalesa de la consciència i la relació entre ment i matèria, entre substància i atribut, i entre potència i acte.[2] La paraula "metafísica" prové de dues paraules gregues que, juntes, signifiquen literalment "després, darrere o entre l'estudi d'allò natural". S'ha suggerit que el terme podria haver estat encunyat per un editor del segle I d.C. que va reunir diverses petites seleccions d'obres d'Aristòtil en el tractat que ara coneixem amb el nom de Metafísica (μετὰ τὰ φυσικά, meta ta physika, literalment "més enllà" de la Física, que és una altra de les obres d'Aristòtil.[3]
La metafísica estudia qüestions relacionades amb què fa que una cosa existeixi i quins tipus d'existència hi ha. La metafísica pretén respondre, d'una manera abstracta i totalment general, les preguntes què hi ha? i què és?.[4]
Els temes d'investigació metafísica inclouen l'existència, els objectes i les seves propietats, l'espai i el temps, la causalitat i la possibilitat subjuntiva. La metafísica es considera una de les quatre branques principals de la filosofia, juntament amb l'epistemologia, la lògica i l'ètica.[5]
Per extensió i de manera genèrica, es diu que quelcom és metafísic quan ultrapassa el domini de l'experiència sensible, de la ciència positiva, i de la realitat fenomènica.[6] Els problemes tradicionals de la metafísica avui s'han dividit en altres branques del saber, com la ciència, la filosofia del llenguatge, etc. Però hi ha qüestions que romanen dins del seu camp. Avui dia, a vegades s'empra la paraula en un sentit despectiu per a referir-se a coses poc reals, massa volàtils, discursos buits i complicats.[7]
Autors especialment dedicats a la metafísica foren Parmènides d'Elea, Aristòtil, Kant, Hegel, Tomàs d'Aquino, Heidegger, Plató, sant Agustí, els neoplatònics, Leibniz o Spinoza. Autors que combateren especialment la metafísica foren David Hume, l'escola cínica socràtica o Nietzsche.