Existència
persistència objectiva independent de la presència de quelcom / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'existència és l'estat de ser real o participar en la realitat.[1][2] L'existència contrasta amb la no-existència, el no-res i el no-ésser. Una distinció comuna és entre l'existència d'una entitat i la seva essència, que fa referència a la naturalesa o qualitats essencials de l'entitat.[3][4][5]
L'ontologia és la disciplina filosòfica que estudia què és l'existència. La visió ortodoxa és que és una propietat de segon ordre o una propietat de propietats. Segons aquesta visió, dir que una cosa existeix vol dir que les seves propietats estan instanciades. Una visió diferent sosté que l'existència és una propietat de primer ordre o una propietat dels individus. Això vol dir que l'existència té el mateix estatus ontològic que altres propietats dels individus, com el color i la forma. Els meinongians accepten aquesta idea i sostenen que no tots els individus tenen aquesta propietat: afirmen que hi ha alguns individus que no existeixen. Aquesta visió és rebutjada pels universalistes, que veuen l'existència com una propietat universal de cada individu.
A la literatura acadèmica es discuteixen diversos tipus d'existència. L'existència singular és l'existència d'entitats individuals mentre que l'existència general es refereix a l'existència de conceptes o universals. Altres distincions són entre existència abstracta i concreta, entre existència possible, contingent i necessària, i entre existència física i mental. Una qüestió estretament relacionada és si existeixen diferents tipus d'entitats de diferents maneres o en diferents graus.
Una qüestió clau en ontologia és si hi ha una raó d'existència en general o per què existeix alguna cosa. El concepte d'existència és rellevant per a diversos camps, com ara la lògica, l'epistemologia, la filosofia de la ment, la filosofia del llenguatge i l'existencialisme.