Estil educatiu
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'estil educatiu és la manera d'actuar i educar els nens per part dels adults. Diana Baumrind va identificar tres estils educatius: autoritari, democràtic i permissiu,[1] E.E. MacCoby i J.A. Martín[2] van tornar a definir-los en 1983 a partir de dues dimensions: l'afecte i el control, i apareixen els estils permissiu- negligent i permissiu- indulgent. Un estil que trobem molt en l'actualitat, és el sobreprotector. Tenint en compte que la família és el principal context de socialització de l'infant haurà de complir una sèrie de funcions:
- Satisfer necessitats bàsiques, com dormir, menjar, etc.
- Ensenyar valors i normes.
- Donar afecte als fills.
- Fer que el seu fill sigui competent.
Molts pares actualment són permissius o sobreprotectors, és a dir, no són capaços de posar límits als infants, els quals són molt importants pels infants, ja que els dona seguretat i confiança en els adults. En el segon cas, la família no creu en les capacitats del seu fill, ja que el veuen com una persona indefensa.
Cada estil educatiu té unes conseqüències concretes. La manera que tenen els pares i mares a l'hora d'educar als seus fills és molt important per preveure futurs comportaments en el nens, ja que en l'etapa infantil (0-6) es crea la futura personalitat dels infants.