Etern retorn
From Wikipedia, the free encyclopedia
Etern retorn és el nom donat per Friedrich Nietzsche a una concepció filosòfica del temps que té els seus orígens en l'antic Egipte, i que forma part de la retòrica de Pitàgores, i de les teories cosmològiques dels primers estoics.[1][2] La teoria es pot esquematitzar en la idea que el temps no és infinit, sinó que es troba ocupat per un nombre finit d'accions possibles en l'univers, i que totes aquestes accions i fets tenen lloc un nombre indefinit de cops de forma repetida. Un lloc central en aquesta teoria l'ocupa la idea que l'univers no té un estat final, i que en lloc d'això simplement reviu cicles sense cap destí.[3] El temps, doncs, es percep com quelcom cíclic, contràriament a la visió aristotèlica del temps, que és rectilínia, i que s'ha transmès a través de la tradició abrahàmica.[4]