Evocació
From Wikipedia, the free encyclopedia
En el dret modern de la Corona d'Aragó (segle xv - principis segle XVIII) les evocacions eren tots aquells casos encara no resolts pels tribunals locals de primera instància de les batllies, les vegueries (i altres institucions) que passaven a ser assumits en segona instància per les reials audiències de cada estat de la Corona.[1] Els pretexts d'evocació es van idear amb la voluntat expressa de garantir la bona aplicació de la justícia i, a més, garantir la protecció dels litigants més desvalguts.[1]