Extinció del neandertal
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'extinció del neandertal es refereix a la desaparició sobtada de neandertals durant el temps en el qual els humans moderns començaren a emergir a Euràsia. Des del descobriment de restes de neandertals, el lloc del neandertal en l'arbre familiar humà i la seua relació amb els humans moderns han estat debatuts. A temps diferents, han estat classificats com a espècie separada (Homo neanderthalensis) i com a subespècie (Homo sapiens neanderthalensis).
Al 2014, un equip de recerca sobre una nova anàlisi de 40 llocs d'Europa occidental conclou que els neandertals van morir fa 40 mil·lennis.[1] Aquesta data, molt més primerenca que estimacions anteriors, s'establí amb mètodes millorats de datació per radiocarboni. Els investigadors volen ampliar l'estudi a llocs d'Europa oriental i Sibèria, on els neandertals pogueren sobreviure més temps.[2]
Les hipòtesis sobre el destí dels neandertals inclouen una falla o incapacitat d'adaptar-se a canvis de clima, exclusió competitiva, o extinció per invasió dels humans anatòmicament moderns, que arribaren a Europa molt de temps després que els neandertals s'hi establiren.[3] La hibridació de neandertals amb poblacions humanes modernes primerenques també s'ha considerat com una hipòtesi viable. Alguna hibridació tingué lloc a Àsia occidental fa 50 a 60 mil·lennis, quan es va evidenciar que de l'1 al 4% del material genòmic el tenen hui persones vives no africanes.[1]