Fenitoïna
compost químic / From Wikipedia, the free encyclopedia
La fenitoïna és un medicament anticonvulsiu.[1] És útil per evitar les convulsions tònico-clòniques i la convulsió parcial, però no per la crisi d'absència.[1] La forma intravenosa s'usa per status epilepticus que no millora amb les benzodiazepines.[1] Es pot usar per certes arrítmies cardíaques o el dolor neuropàtic.[1] Els efectes secundaris comuns inclouen nàusea, dolor abdominal, pèrdua de la gana, mala coordinació increment del creixement del cabell i ampliació de les genives.[1]
Dades ràpides Malaltia objecte, Dades clíniques ...
Malaltia objecte | crisi convulsiva tonicoclònica, epidermòlisi ampul·lar, epilèpsia del lòbul temporal i epilèpsia |
---|---|
Dades clíniques | |
Risc per l'embaràs | categoria D per a l'embaràs a Austràlia i categoria D per a l'embaràs als EUA |
Grup farmacològic | compost químic |
Codi ATC | N03AB02 |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C15H12N2O2 |
Massa molecular | 252,089878 Da |
Punt de fusió | 296 °C |
Identificadors | |
Número CAS | 57-41-0 |
PubChem (SID) | 1775 |
IUPHAR/BPS | 2624 |
DrugBank | 00252 |
ChemSpider | 1710 |
UNII | 6158TKW0C5 |
KEGG | C07443 i D00512 |
ChEBI | 8107 |
ChEMBL | CHEMBL16 |
AEPQ | 100.000.298 |
Tanca
La fenitoïna va ser sintetitzada l'any 1908 per Heinrich Biltz i trobat útil per a les convulsions el 1936.[2][3]