Fermín Calbetón y Blanchón
polític espanyol / From Wikipedia, the free encyclopedia
Fermín Calbetón y Blanchón (Sant Sebastià, 4 de setembre de 1853 - Madrid, 4 de febrer de 1919) fou un advocat i polític espanyol que va ser ministre de Fomento i ministre d'Hisenda durant el regnat d'Alfons XIII. Fill de Joaquín Calbetón y Legarra.[1]
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Biografia | |
---|---|
Naixement | 4 setembre 1853 Sant Sebastià (Guipúscoa) |
Mort | 4 febrer 1919 (65 anys) Madrid |
Sepultura | Cementiri de Polloe |
Ministre d'Hisenda | |
5 de desembre de 1918 – 5 de febrer de 1919 | |
Ministre de Foment | |
9 de febrer de 1910 – 2 de gener de 1911 | |
Ambaixador d'Espanya davant la Santa Seu | |
1911 – 1914 | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | polític, advocat |
Ocupador | Universitat de l'Havana |
Partit | Partit Liberal |
Membre de | |
Família | |
Fills | María Josefa Calbetón y Undabeitia (en) |
Pares | Joaquín Calbetón i Doña Maria Josefa Blanchón y Guillemin (en) |
Parents | Evaristo de Churruca y Brunet (cunyat) |
Tanca