Flare de satèl·lit
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un flare de satèl·lit (també brillantor o llampec de satèl·lit o en anglès satellite flare, glint o flash) és el fenomen causat per les superfícies reflexives de satèl·lits (com antenes o panells solars) que reflecteixen la llum del sol directament sobre la terra i que apareix com una breu luminescència.
Si un observador està en el rang mitjà de trànsit, a primera vista, s'observa que un feble punt de llum, de sobte apareix al cel, que es mou amb moviment rectilini uniforme. Quan es mou, la seva lluminositat augmenta gradualment fins que arriba a un nivell màxim, en magnitud aparent, que precedeix a un descens igualment gradual en la brillantor, mantenint sempre el mateix moviment, fins a la desaparició completa del punt lluminós. Tot això normalment pot durar entre un i quatre segons, i ocupen porcions del cel molt petits o lleugerament més grans que el palmell de la mà. Molt més important i àmplia en el cel és el flare de l'Estació Espacial Internacional, també coneguda com l'ISS, que pot durar fins a 45 segons i creuar el cel sencer.
És teòricament possible, en condicions climàtiques òptimes i foscor total, observar el feix de llum del "centre del flare" projectat a terra. Això pot passar amb un flare d'Iridium molt brillant (almenys en magnitud - 8), potser en el cim d'una muntanya. El fenomen és anàleg a l'eclipsi total de sol on, si la naturalesa de la superfície permet, és possible observar l'arribada de l'ombra de la Lluna.