Satèl·lit artificial
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un satèl·lit artificial (o orbitador[1]) és un objecte fabricat per l'ésser humà i llançat a l'espai que amb una velocitat adient perquè sigui capaç de mantenir-se en una òrbita estable al voltant de la terra o un altre cos celeste sense precipitar-se contra la superfície d'aquest.[2] El primer satèl·lit artificial va ser l'Spútnik 1 llançat l'any 1957 per l'URSS.[3]
Sèrie d'articles sobre el vol espacial |
---|
Història |
Cursa espacial · Cronologia dels vols espacials |
Aplicacions |
Satèl·lits d'observació terrestre · Satèl·lits espia · Satèl·lits de comunicacions · Navegació per satèl·lit · Observació espacial · Exploració espacial · Colonització espacial · Turisme espacial |
Nau espacial |
Nau espacial robòtica (Satèl·lit artificial · Sonda espacial · Nau espacial de subministrament no tripulada) · Vol espacial tripulat (Càpsula espacial · Estació espacial · Avió espacial) |
Llançament |
Cosmòdrom · Plataforma de llançament · Sistemes d'un sol ús i reutilitzables · Velocitat d'escapament · Llançament espacial sense coet |
Destinacions |
Suborbital · Orbital · Interplanetari · Interestel·lar · Intergalàctic |
Agències espacials |
ESA · NASA · RKA · CNES · DLR · CNSA · ISRO · JAXA |
Aquesta caixa: |
Encara que tant les estacions espacials, els vehicles espacials tripulats i les últimes etapes propulsores dels coets llançadors que resten en òrbita, són tots satèl·lits artificials segons la definició estricta del terme, normalment s'utilitza per a les plataformes automatitzades d'instruments en òrbita terrestre que serveixen per a fins científics, militars i/o comercials. La resta d'aquest article només prendrà en compte aquesta darrera accepció. Els elements que resten orbitant i ja no fan una funció per a la qual han estat dissenyats passen a anomenar-se residus o escombraria satel·litaris. En cas que no romanguin en òrbita poden anomenar-se residus espacials.[4]