Font mystica y sagrada del paradis de la iglesia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Font mystica y sagrada del paradis de la iglesia, és un cèlebre llibre religiós del segle xviii escrit pel Pare franciscà Francesc Baucells. Era un llibre divulgatiu, en català, que explicava de manera breu i entenedora tota la doctrina cristiana perquè la poguessin aprendre la gent més humil. La primera edició data de 1704, sent reeditada una dotzena d'ocasions més fins al 1765; 7 en català i posteriorment 5 traduïdes al castellà per Thomas Piferrer. El seu èxit va fer, precisament, que es reedités cinc vegades a Barcelona, i una altra a Girona i Figueres per diferents estampadors, impressors i llibreters (Joseph Texidò, Joseph Brò, Joseph Giralt, Ignaci Porter) al llarg de varies dècades: 1711, 1737, 1747, 1762.[1][2]
Dades ràpides (ca) : dividida en quatre parts en que se explica ab claredat y brevedat tota la doctrina christiana perque ab facilitat la pugan saber y apendrer la gent mes vulgar y necessitada, Tipus ...
(ca) Font mystica y sagrada del paradis de la Iglesia : dividida en quatre parts en que se explica ab claredat y brevedat tota la doctrina christiana perque ab facilitat la pugan saber y apendrer la gent mes vulgar y necessitada | |
---|---|
Primera pàgina de la Font mística i sagrada, exemplar de 1747 publicat a Barcelona. | |
Tipus | llibre i catecisme |
Fitxa | |
Llengua | català |
Publicació | 1704 |
Tanca