Francesc Josep I d'Àustria
emperador d'Àustria, rei apostòlic d'Hongria i rei de Bohèmia / From Wikipedia, the free encyclopedia
Francesc Josep I d'Àustria (Viena, Imperi Austríac 1830 - íd., Imperi Austrohongarès 1916) fou emperador d'Àustria, rei de Bohèmia i Hongria entre 1846 i 1916, esdevenint el penúltim sobirà d'una de les famílies més importants de la història europea, la Dinastia Habsburg.
Francesc Josep va estar preocupat pel nacionalisme durant tot el seu regnat. Va concloure el Compromís Austrohongarès de 1867, que va atorgar una major autonomia a Hongria i va transformar l'Imperi austríac en la monarquia dual de l'Imperi Austrohongarès.[1] Va governar pacíficament durant els següents 45 anys, però va patir personalment les tragèdies de l'execució del seu germà, l'emperador Maximilià I de Mèxic el 1867, el suïcidi del seu únic fill i hereu, el príncep Rudolf, el 1889, l'assassinat de la seva dona, l'emperadriu Elisabeth ("Sisi"), el 1898, i l'assassinat del seu nebot i presumpte hereu, l'arxiduc Francesc Ferran, el 1914.
Després de la Guerra Austroprussiana, Àustria-Hongria va dirigir la seva atenció als Balcans, que era un punt calent de tensió internacional a causa dels conflictes d'interessos amb l'Imperi rus. La crisi de Bòsnia va ser el resultat de l'annexió de Bòsnia i Hercegovina el 1908,[2] que havia estat ocupada per les tropes austrohongareses des del Congrés de Berlín (1878).
El 28 de juny de 1914, l'assassinat del seu nebot i presumpte hereu, l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria, a Sarajevo va donar lloc a la declaració de guerra de l'Imperi Austrohongarès contra el Regne de Sèrbia, que era un aliat de l'Imperi Rus. Això va activar un sistema d'aliances que va donar lloc a la Primera Guerra Mundial.
Francesc Josep va morir el 21 de novembre de 1916, després de governar durant gairebé 68 anys com un dels monarques més longeus de la història moderna. El va succeir el seu renebot Carles, que va regnar fins al col·lapse de l'Imperi després de la seva derrota el 1918.