Regne de Sèrbia
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Regne de Sèrbia va ser un estat balcànic que es va crear a partir del Principat de Sèrbia quan, el 23 de març de 1882, el seu governant Milà I va ser proclamat rei. Després de lluitar contra l'Imperi Otomà per a aconseguir la seva independència, també va haver de lluitar contra el Regne de Bulgària. El petit regne va ser ocupat finalment per les Potències Centrals durant la Primera Guerra Mundial i, en acabar aquesta, es va unir al Regne de Montenegro i a l'Estat dels Eslovens, Croats i Serbis per formar el nou Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, l'1 de desembre de 1918. Comprenia l'àrea dels actuals estats de Sèrbia i Macedònia del Nord.
Himne | Bože Pravde | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Capital | Belgrad | ||||
Població humana | |||||
Idioma oficial | serbi | ||||
Religió | cristianisme ortodox | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 92.208 km² | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | 1882 | ||||
Dissolució | 1r desembre 1918 | ||||
Següent | Regne dels Serbis, Croats i Eslovens | ||||
Organització política | |||||
Forma de govern | monarquia constitucional | ||||
Òrgan legislatiu | Assemblea Nacional del Regne de Sèrbia , | ||||
Membre de | |||||
Moneda | dinar serbi | ||||
L'enfrontament entre Rússia i Àustria-Hongria als Balcans va marcar notablement el desenvolupament del país i la seva política, [1] que es pot dividir en dos períodes ben diferents. D'una banda, el període austròfil, caracteritzat per la dependència econòmica i política de l'Imperi Austrohongarès i regit per la dinastia Obrenović, que va durar fins al 1903. De l'altra, el segon període està marcat per l'apropament a Rússia, el creixent enfrontament amb Viena i la imposició d'una nova dinastia, la dinastia Karađorđević, que va desenvolupar considerablement el país; però també el va endeutar i, pel seu suport al nacionalisme irredemptista, el va conduir a la Primera Guerra Mundial. Vencedor en aquesta però a un alt preu, el país es va unir posteriorment al Regne de Montenegro i a Vojvodina, territori de majoria eslava del sud de l'Imperi austrohongarès, tots ells dissolts per formar el nou Regne dels Serbis, Croats i Eslovens a la fi de 1918, desapareixent així com nació independent.
Malgrat el seu desenvolupament, que es va accelerar després del sagnant canvi de dinastia el 1903, el país va continuar sent aclaparadorament camperol i l'augment de les despeses burocràtiques i militars va fer augmentar considerablement el deute nacional. La política, corrupta,[2] estava controlada per una elit reduïda i el dret a vot era molt restringit.[3]