Francesc de Paula Rius i Taulet
polític espanyol / From Wikipedia, the free encyclopedia
Francesc de Paula Rius i Taulet (Barcelona, 22 de gener de 1833 - Olèrdola, l'Alt Penedès, 27 de setembre de 1890) fou un polític i advocat català, monàrquic i liberal. Fou alcalde de Barcelona en quatre ocasions durant el període de restauració borbònica comprès entre 1872 i 1889. Fou l'impulsor de l'Exposició Universal de 1888 i de les reformes urbanístiques que se'n derivaren.
Retrat de Francesc Rius i Taulet | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1833 Barcelona |
Mort | 1890 (56/57 anys) Olèrdola |
Sepultura | Cementiri de Montjuïc (Barcelona), Via Sant Francesc, agrupació 6a, tomba 639 |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
18 de febrer de 1876 – 25 de juny de 1881 | |
← - - → | |
Alcalde de Barcelona | |
febrer 1872 – febrer 1873 | |
← Francesc Soler i Matas | |
gener 1874 – desembre 1874 | |
març 1881 – febrer 1884 | |
desembre 1885 – setembre 1890 | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | Advocat |
Partit | Partit Liberal |
Fill d'una família de menestrals, estudià dret a la Universitat de Barcelona. Des de 1858 fins a la Revolució de setembre de 1868, exercí com a advocat, i més tard fou elegit regidor i tinent d'alcalde. Va ser per primera vegada alcalde de Barcelona per designació d'Amadeu I el febrer 1872. Justament un any després abandonà el càrrec vista la proximitat del canvi social amb l'arribada de la república. Després del cop de Pavía va ser nomenat novament alcalde pel general Serrano, ocupant el càrrec entre gener i desembre de 1874. Posteriorment també fou elegit diputat pel Partit Liberal a les eleccions generals espanyoles de 1876 i 1879.[1] Va ser nomenat alcalde de Barcelona, per tercera vegada en 1881, fins a febrer de 1884, i en una quarta ocasió entre desembre de 1885 i 1889.