François Fénelon
From Wikipedia, the free encyclopedia
François de Salignac de la Mothe-Fénelon, més conegut com a François Fénelon (Senta Mundana, 6 d'agost de 1651 - Cambrai, 7 de gener de 1715),[1] va ser un teòleg, escriptor i poeta catòlic. Actualment se'l recorda sobretot per ser un dels principals defensors de la filosofia cristiana del quietisme i per ser l'autor de l'obra Les aventures de Telèmac (1699) un atac a la monarquia francesa al qual en condemnava l'origen diví i l'absolutisme.
Nom original | (fr) Fénelon |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (fr) François de Salignac de La Mothe-Fénelon 6 agost 1651 Senta Mundana (França) |
Mort | 7 gener 1715 (63 anys) Cambrai (França) |
Arquebisbe catòlic | |
10 juliol 1695 – ← Jacques-Théodore de Bryas – Joseph-Emmanuel de La Trémoille → Diòcesi: arquebisbat de Cambrai | |
Seient 34 de l'Acadèmia Francesa | |
1693 – 1715 ← Paul Pellisson – Claude Gros de Boze → | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Universitat de París |
Activitat | |
Ocupació | bisbe catòlic (1695–), sacerdot catòlic (1675–), poeta, escriptor, teòleg, filòsof |
Activitat | 1679 – |
Membre de | Acadèmia Francesa (1693–) |
Gènere | Tractat |
Consagració | Jacques-Bénigne Bossuet |
Obra | |
Localització dels arxius |
|
Família | |
Família | Famille de Salignac (fr) |
Cònjuge | cap valor |
Pare | Pons de Salignac, Marquis de La Mothe-Fénelon (en) |
Parents | François de Salignac de la Motte-Fénelon (en) (besnebot) |
Fénelon nasqué al Castell de Fénelon a Senta Mundana, Perigord, Aquitània, fill del comte La Mothe-Fénelon. Als dotze anys va anar a la Universitat de Caors on va estudiar retòrica i filosofia. Quan el jove Fénelon va mostrar interès a seguir la carrera eclesiàstica els seus pares el van portar al Col·legi de Plessis i ja als quinze anys va fer un sermó públic. Als 21 anys va ingressar en el seminari de Saint-Sulpice a París. El 1675 va ser ordenat sacerdot. Quan el 1685 Lluís XIV va revocar l'edicte de Nantes l'església catòlica va fer una campanya per enviar els millors oradors a les regions franceses amb més població hugonot. Per suggeriment de Jacques-Bénigne Bossuet Fénelon va ser enviat durant tres anys a Saintonge per predicar als protestants. En aquesta època va publicar famoses obres seves com Tractat de l'Existència de Déu o Tractat de l'Educació de Noies Joves.
El 1689 Lluís XIV va nomenar-lo tutor del seu successor, el delfí de França. El 1693, Fénelon va ser escollit per ocupar un lloc a l'Acadèmia francesa i el 1696 nomenat arquebisbe de Kamerijk. Hi va morir el 1715 després d'anys de confinament a la seva arxidiòcesi.