Fresadora universal
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una fresadora universal és una màquina eina utilitzada per realitzar diferents mecanitzats per arrencada de ferritja en peces de forma prismàtica. Aquest tipus de màquines es caracteritza per treballar en l'espai mitjançant el moviment adequat de la taula on es fixen les peces que han de ser mecanitzades. Aquesta taula pot desplaçar-se al llarg de tres moviments diferents: Longitudinal, transversal i vertical.
- Moviment longitudinal : Denominat X, que correspon generalment al moviment de treball. Per facilitar la subjecció de les peces la taula està dotada d'unes ranures en forma de T per permetre la fixació de mordasses o altres elements de subjecció de les peces i més pot inclinar per al tallat angular. Aquesta taula avança de forma automàtica d'acord amb les condicions de tall que permeti la mecanització.
- Moviment transversal : Denominat I, que correspon al desplaçament transversal de la taula de treball. S'utilitza bàsicament per posicionar l'eina de fresar en la posició correcta.
- Moviment vertical : Denominat eix Z que correspon al desplaçament vertical de la taula de treball. Amb el desplaçament d'aquest eix s'estableix la profunditat de tall del fresat.
Per realitzar els diferents mecanitzats sovint cal acoblar al capçal de la màquina accessoris i eines adequades. Les eines de fresar s'anomenen generalment freses i hi ha diversos models de freses, d'acord amb el tipus de fresat que es vulgui realitzar.
Les freses tenen un moviment rotatori impulsat pel motor principal de la màquina i que es regula mitjançant una caixa de velocitats, per adequar la velocitat de gir de la fresa a la velocitat de tall adequada a la qual ha de realitzar el mecanitzat.
La taula de treball es pot desplaçar de forma manual o automàtica amb avenços de treball o avenços ràpids. Per a això compta amb una caixa d'avanços, usualment expressat de mm/minut, on és possible seleccionar l'avanç de treball adequat d'acord amb les condicions tecnològiques del mecanitzat.
Les fresadores universals modernes compten amb dispositius electrònics on es visualitzen les posicions de les eines, facilitant-se així la precisió en els seus desplaçaments. Així mateix moltes fresadores porten incorporades un sistema de control numèric per ordinador (CNC) que permet automatitzar el seu treball. També poden incorporar un mecanisme de còpia, per a diferents perfils de mecanitzat.
Des de la seva invenció, al 1818, la fresadora universal s'ha convertit en una màquina bàsica en el procés industrial de mecanització.[1]