Gana
necessitat d'aliments no satisfeta / From Wikipedia, the free encyclopedia
En política, ajuda humanitària i ciències socials, passar gana es defineix com la condició que experimenta una persona que no pot menjar aliments suficients per satisfer les necessitats nutricionals bàsiques durant un període sostingut. En el camp de l’alleugeriment de la gana, el terme passar gana s’utilitza en un sentit que va més enllà del desig fisiològic de menjar que experimenten tots els humans. La forma més extrema de gana, quan la desnutrició és generalitzada, i quan les persones han començat a morir de gana per manca d’accés a aliments suficients i nutritius, condueix a la declaració de fam.[2]
No s'ha de confondre amb Ganes de menjar. |
Al llarg de la història, algunes parts de la població mundial han patit sovint períodes de gana sostinguts. En molts casos, la gana ha vingut de les interrupcions del subministrament d'aliments causades per la guerra, les plagues o el clima advers. En les dècades posteriors a la Segona Guerra Mundial, el progrés tecnològic i la cooperació política reforçada van suggerir que seria possible reduir substancialment el nombre de persones que pateixen gana. Tot i que el progrés era desigual, el 2014 l’amenaça de la gana extrema va disminuir per a molta de la població mundial. Del 2014 al 2019, segons l'informe 2021 de la FAO sobre l' estat de la seguretat alimentària i la nutrició al món (SOFI), les xifres que pateixen gana crònica van començar a augmentar a poc a poc. El 2020 es va produir un fort salt que va provocar 768 milions de persones desnutrides.[3]
Tot i que la majoria de la gent del món continua vivint a Àsia, gran part de l’augment de la gana des del 2015 es va produir a Àfrica i Amèrica del Sud. L'informe de la FAO de 2017 va discutir tres raons principals del recent augment de la gana: el clima, els conflictes i les desacceleracions econòmiques. L'edició del 2018 es va centrar en el clima extrem com a principal impulsor de l’augment de la gana, i va trobar que les taxes de creixement eren especialment greus als països on els sistemes agrícoles eren més sensibles a les variacions meteorològiques extremes. L’informe SOFI del 2019 va trobar una forta correlació entre els augments de la fam i els països que havien patit una desacceleració econòmica. En canvi, l'edició del 2020 va examinar les perspectives d’assolir l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) relacionat amb la fam. Va advertir que si no es fa res per contrarestar les tendències adverses dels darrers sis anys, el nombre de persones que pateixen fam crònica està en camí d’augmentar en més de 150 milions el 2030. L'informe del 2021 va informar d'un fort salt de gana causat per la pandèmia COVID-19.
Molts milers d'organitzacions es dediquen al camp de l'alleujament de la gana, que operen en l’àmbit local, nacional, regional o internacional. Algunes d’aquestes organitzacions es dediquen a l’alleujament de la gana, mentre que d’altres poden treballar en diversos camps. Les organitzacions van des d'institucions multilaterals fins a governs nacionals, fins a petites iniciatives locals, com ara cuines independents. Molts participen en xarxes de paraigües que connecten milers d'organitzacions diferents per ajudar a la gana. A nivell mundial, gran part dels esforços mundials d’alleujament de la gana estan coordinats per l'ONU i orientats a assolir l’ ODS 2 de la gana zero per al 2030.