Gelifracció
From Wikipedia, the free encyclopedia
La gelifracció o crioclàstia és un procés de meteorització mecànica que consisteix en la fragmentació de les roques deguda a l'augment de volum que, per congelació, es produeix en l'aigua que hi ha a les esquerdes o als plans d'estratificació. Aquest procés es localitza en zones de climes humits i de freqüents alternances glaç-desglaç. Cantals, pedrisses, runars o tarteres són el resultat habitual de les gelades repetides: per això són més comuns a la muntanya mitjana o alta. Com que els productes de gelifracció són de dimensió molt vària, sol distingir-se la fragmentació (esquarterament o clivellament) que separa blocs, lloses o llenques, de la disgregació gra a gra, que esmicola les roques en superfície. Les roques més resistents són les massisses, de baixa porositat i sense juntes ni plans d'estratificació.[1]
Quan un sòl humit es congela, l'increment de volum pot provocar-hi una expansió que repercutirà en la regolita no glaçada de sota. En resulta una mescladissa o revoltim (circumval·lacions), sobretot en ambients subàrtics. Quan el sòl es desglaça, esdevé moll i altament erosionable per manca de cohesió. Les pedres o els fragments grossos del sòl tendeixen a ser expulsats cap amunt, mentre que el material més fi es desplaça gra a gra.[2]