Georg Kremnitz
lingüista i romanista alemany / From Wikipedia, the free encyclopedia
Georg Kremnitz (Ellwangen, Baden-Württemberg, 3 de juny de 1945) és un lingüista alemany.[1] Estudià romanística a les universitats de Göttingen, Montpeller i Tübingen i posteriorment ha estat professor a les universitats de Münster i de Viena.[2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 3 juny 1945 (78 anys)
Ellwangen |
Activitat | |
Camp de treball | Cultura occitana |
Lloc de treball | Universitat de Viena Universitat de Münster |
Ocupació | lingüista, romanista |
Membre de | |
Premis
|
Ha dedicat una llarga sèrie de treballs a temes de sociolingüística i història de la llengua occitana: Versuche zur Kodifizierung des Okzitanischen ['Assaig de codificació de l'occità'] (1974), Das Okzitanische ['L'occità'] (1981) i Entfremdung, Selbsbefreiung und Norm ['Alienació, autoalliberament i norma'] (1982), entre d'altres. Les seves recerques s'han orientat també cap al català i el crioll de Martinica: Sprachen im Konflikt, Theorie und Praxis der katalanischen Soziolinguistik (1979) ['Llengües en conflicte, teoria i pràctica de la sociolingüística catalana'].[3]
El 2012 rebé el Premi Internacional Ramon Llull. Des de 2014 és membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans. El 2017 rebé el Prèmi Robèrt Lafont.[4]