Gir de galerna és el nom donat a un conjunt de batalles que van tenir lloc a la regió de La Vendée, durant la revolució francesa. S'anomenen així perquè l'exèrcit republicà prenent direcció nord-oest, com el vent de galerna[lower-alpha 1], va fer recular els insurgents tradicionalistes. Les lluites van afectar els territoris de Maine, Bretanya, Normandia i Anjou.
Dades ràpides guerra de la Vendée revolució francesa, Tipus ...
Gir de Galernaguerra de la Vendée revolució francesa |
---|
|
Tipus | campanya militar |
---|
Data | del 18 d'octubre al 23 de desembre del 1793 |
---|
Lloc | Maine, Bretanya, Normandia, Anjou |
---|
Resultat | victòria republicana |
---|
|
|
|
Jean Baptiste Kléver françois Séverin Marcau Jean Léchelle † Jean Antoine Rossignol François-Joseph Westermann Jean Fortuné Boüin de Marigny † Michel Armand de Bacharetie de Beaupuy Jacques Louis de Tilly Alexis Chalbos Louis Thévenet, dit Danican Simon Canuel Jean Debilly |
Henri de La Rochejaquelein Jean-Nicolas Stofflet Príncep de Talmont † Guy Joseph de Donnissan † Louis de Salgues de Lescure † Jacques Nicolas Fleuriot de La Fleuriais Gaspard de Bernard de Marigny Lyrot de La Patouillère † Charles de Royrand † Piron de La Varenne Henri Forestier Sapinaud de La Rairie |
|
|
~ 50.000 a 100.000 homes |
de 60 000 a 100 000 persones:
20.000 a 30.000 vendeans 6.000 a 12.000 chouans 15.000 a 60.000 col·laboradors |
|
|
5.000 a 10.000 morts |
50.000 a 70.000 morts |
|
Tanca
Aquesta expedició d'insurgents (monàrquics i catòlics) començà amb una batalla a Cholet el 17 d'octubre del 1793, on foren derrotats, després anaren a Granville amb l'esperança de rebre reforços per mar, cosa que no passà, tot seguit prengueren Varades, Laval (dia 26), Château-Gontier i arribaren a Entrammes, on tornaren a ser derrotats; a partir d'aquí reberen reforços de chouans[lower-alpha 2] i de girondins que fugien de les persecucions dels muntanyesos, prengueren Fougères (2 de novembre) però fracassaren en el setge de Granville (14 de novembre), a Avranches i Antrain quedaren molt minvats; malgrat tot tingueren una victòria a Dol gràcies a la sang freda dels seus comandants, encara que acabaren definitivament desfets a Le Mans (23 de desembre). Van tenir en contra la presència de malalties, l'arribada de l'hivern i al final també els vilatans, que volien la pau a qualsevol preu. A diferència dels republicans, aquesta expedició guerrillera, quan capturava els del bàndol contrari, els deixava anar sota promesa de no tornar a les armes, els republicans, però, massacraren tots els que en capturaren.