Giulio Cesare
From Wikipedia, the free encyclopedia
Giulio Cesare in Egitto (títol original en italià, en català Giulio Cesare), Händel-Werke-Verzeichnis 17, és una obra dramaticomusical en tres actes composta el 1724 per Georg Friedrich Händel sobre un llibret en italià de Nicola Francesco Haym. Es va estrenar el 20 de febrer de 1724 al Her Majesty's Theatre de Ciutat de Westminster.[2] Varen intervenir la famosa soprano Francesca Cuzzoni i el castrato Francesco Bernardi Senesino i fou un èxit immediat, un dels més grans de Händel.
Títol original | Giulio Cesare in Egitto |
---|---|
Forma musical | òpera |
Compositor | Georg Friedrich Händel |
Llibretista | Nicola Francesco Haym |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | italià |
Epònim | Juli Cèsar |
Creació | 1724 |
Data de publicació | segle XVIII |
Gènere | opera seria |
Parts | 3 actes |
Catalogació | HWV 17 |
Format per | Silently and stealthily (en) |
Lloc de la narració | Egipte |
Personatges |
|
Estrena | |
Estrena | 20 febrer 1724 |
Escenari | Her Majesty's Theatre , Ciutat de Westminster |
Estrena als Països Catalans | |
Estrena al Liceu | 22 de desembre de 1964[1] (estrena a Espanya) |
Haym va utilitzar un llibret anterior de Giacomo Francesco Bussani, al qual havia posat música Antonio Sartorio (1676). L'argument es basa molt lliurement en l'arribada de Juli Cèsar a Alexandria després de la batalla d'Àccium i la seva relació amb Cleòpatra. Händel va veure en la història de la visita de Cèsar a Egipte el 48-47 aC una oportunitat per explorar dues fascinacions humanes sovint entrellaçades: la política i el sexe.[3]
Giulio Cesare, un dels títols més populars del repertori barroc i també una de les òperes més conegudes de Händel, explica la lluita de poders d'una manera irònica i divertida.[4] Aquesta versió de Händel s'allunya de les tragèdies històriques de Shakespeare Juli Cèsar i Antoni i Cleòpatra per concentrar-se en la relació d'amor i luxúria entre el dictador romà i Cleòpatra.[5]