Gli uomini, che mascalzoni...
pel·lícula de 1932 dirigida per Mario Camerini / From Wikipedia, the free encyclopedia
Gli uomini, che mascalzoni... és una pel·lícula italiana del 1932, dirigida per Mario Camerini. Presentada a la 1a Mostra Internacional de Cinema de Venècia, «aquesta comèdia còmic-sentimental perfumada de joventut i contada amb gràcia»[1] va tenir aleshores un èxit rotund, no sols a Itàlia.[2] Va llançar com a estrella de cinema Vittorio De Sica, fins aleshores actor de teatre lleuger, i va fer famosa la cançó Parlami d'amore Mariù, cantada en una seqüència de la pel·lícula pel mateix De Sica, i va representar una important innovació en el cinema italià de l'època per la revolucionària elecció de rodar a l'aire lliure en lloc dels ambients reconstruïts als estudis.[2]
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Mario Camerini |
Protagonistes | |
Producció | Emilio Cecchi |
Dissenyador de producció | Gastone Medin |
Guió | Aldo de Benedetti, Mario Camerini i Mario Soldati |
Música | Cesare Andrea Bixio |
Fotografia | Massimo Terzano |
Muntatge | Fernando Tropea |
Productora | Cines |
Distribuïdor | Cines |
Dades i xifres | |
País d'origen | Itàlia |
Estrena | 1932 |
Durada | 67 min |
Idioma original | italià |
Rodatge | Milà |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Gènere | comèdia |
Lloc de la narració | Itàlia |
Després d'aquesta primera col·laboració, Camerini i De Sica van treballar junts en una sèrie de comèdies sentimentals d'èxit, com ara Il signor Max (1937) i I grandi magazzini (1939).
El 1953 se'n va fer un remake, poc fidel, Gli uomini, che mascalzoni!, amb Walter Chiari en el paper protagonista.