Gran Diccionari de la Llengua Catalana
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC) és un repertori lexicogràfic que conté, entre altres, la part lexical de la Gran Enciclopèdia Catalana. La primera edició és del 1998.
No s'ha de confondre amb el Diccionari General de la Llengua Catalana (DGLC) de Pompeu Fabra ni amb el Diccionari de la llengua catalana de l'IEC (DIEC). |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Com a precedent d'un diccionari d'aquest abast, el 1932 es van iniciar converses entre Francesc de Borja Moll i Pompeu Fabra per tal de convertir el Diccionari català-valencià-balear en el gran diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Tanmateix, aquest intent no va prosperar.[1]
El projecte per a fer el GDLC va néixer l'any 1995, després de l'aparició de la tercera edició (1993) del Diccionari de la llengua catalana (monolingüe) de la mateixa editorial.[lower-alpha 1][2] El març de 1998 es va publicar el Gran Diccionari de la llengua catalana, editat per l'editorial Gran Enciclopèdia Catalana i va ser actualitzat d'acord amb les últimes modificacions ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans.
El Gran Diccionari de la Llengua Catalana és un repertori de lèxic general i especialitzat i conté informació lexicològica i gramatical. Distingeix sistemàticament, dins la sinonímia, les paraules considerades d'àmbit d'ús restringit (les classificades com a dialectals) dels mots d'ús general o estàndard. És una obra que va més enllà de l'estricta sanció normativitzadora de l'Institut d'Estudis Catalans i que té l'acreditació d'aquesta institució.