Grand Palais
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Grand Palais des Beaux-Arts, també anomenat Grand Palais des Champs-Elysées i popularment conegut com a Grand Palais, és un edifici singular de la ciutat de París, situat als Camps Elisis, en el 8è districte, conformant un entorn monumental de forma conjunta amb el Petit Palais i el pont Alexandre III.
Grand Palais | ||||
---|---|---|---|---|
Nom en la llengua original | (fr) Grand Palais | |||
Dades | ||||
Tipus | Palau, sala d'espectacles i centre de convencions | |||
Arquitecte | Charles-Louis Girault | |||
Construcció | 1900 | |||
Obertura | 1900 | |||
Ús | exposició | |||
Cronologia | ||||
Salon d'Automne | ||||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | modernisme | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Quartier des Champs-Élysées (França) | |||
Localització | 3, avenue du Général-Eisenhower, 75008 Paris | |||
| ||||
Monument històric catalogat | ||||
Data | 6 novembre 2000 | |||
Identificador | PA00088877 | |||
Activitat | ||||
Ocupant | Réunion des musées nationaux et du Grand Palais des Champs-Élysées Palais de la Découverte (en) | |||
Visitants anuals | 1.500.000 | |||
Lloc web | grandpalais.fr | |||
El Grand Palais va començar a construir-se el 1897 per allotjar l'Exposició Universal de 1900, celebrada entre el 15 d'abril i el 12 de novembre del mateix any. Fou un complex procés de gestació en el qual van participar diversos arquitectes, i s'ubicà en el mateix lloc on s'emplaçava el Palau de la Indústria, edifici construït per a l'Exposició Universal de 1855.[1]
Destaca per l'estil eclèctic de la seva arquitectura, denominat estil Beaux-Arts, que fou característic de l'Escola de Belles Arts de París. L'edifici reflecteix el gust per la rica decoració i ornamentació a les seves façanes en pedra, el formalisme de la seva planta i realitzacions fins aleshores noves com el gran envidriament de la seva coberta, la seva estructura de ferro i acer, i l'ús del formigó armat.
Com proclama un dels seus frontons,[2] el Grand Palais va ser creat com a Monument consacré par la République à la gloire de l'art français, «Monument consagrat per la República a la glòria de l'art francès», servint com a lloc de les manifestacions oficials de la III República Francesa i símbol del gust d'una part de la societat de l'època. Amb el temps i amb la decadència de l'estil Beaux-Arts el Grand Palais progressivament va ser destinat a altres serveis, com a centre per a salons tecnològics, exposicions comercials dels sectors de l'automòbil, de l'aeronàutica, de les ciències o de l'esport, i es convertí en un testimoni de l'evolució de l'art modern i dels avenços de la civilització durant el segle xx. Des del 1937 allotja el Palais de la découverte, destinat a les ciències aplicades, i des del 1964 les Galeries nationales du Grand Palais per a l'exposició de col·leccions provinents de museus nacionals francesos.
Fou edificat sobre un terreny inestable que amb el temps va afectar la seva estructura; per aquest motiu, es realitzà una llarga i costosa restauració iniciada en la dècada de 1990. La seva nau central va ser reoberta el 2005 per a la celebració de salons i exposicions temporals variades. El 12 de juny de 1975 aquesta nau central va ser catalogada com a monument històric, classificació que es va estendre el 6 de novembre del 2000 a la totalitat dels 40.000 m² del Grand Palais.[2] El 13 de juliol de 2008 va allotjar la cimera de caps d'estat i el govern fundacional de la Unió per la Mediterrània.[3]