Guerra angloirlandesa
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Guerra angloirlandesa o Guerra d'Independència Irlandesa (gaèlic irlandès Cogadh an Neamhspleachais) fou una campanya guerrillera organitzada per l'Exèrcit Republicà Irlandès contra la RIC i els voluntaris de la Gran Bretanya, anomenats despectivament black and tans, legitimada pel Dáil Éireann escollit el 1918. Va durar del 1919 fins a la treva de juliol de 1921, que portaria a la signatura del Tractat Angloirlandès de desembre de 1921
Dades ràpides Tipus, Data ...
Voluntaris de la Tercera Brigada Tipperary durant la guerra | ||||
Tipus | guerra d'alliberament nacional i guerra d'independència | |||
---|---|---|---|---|
Data | 21 de gener de 1919 – 11 de juliol de 1921 (malgrat que la violència continuà fins a juny de 1922, majoritàriament a Irlanda del Nord) | |||
Lloc | illa d'Irlanda | |||
Casus belli | Independència irlandesa | |||
Resultat | Tractat Angloirlandès; Partició d'Irlanda, secessió de 26 dels 32 comptats del Regne Unit | |||
Bàndols | ||||
| ||||
Comandants | ||||
| ||||
Forces | ||||
| ||||
Baixes | ||||
|
Tanca