La Guerra russo-polonesa de 1654–1667, també anomenada Guerra dels Tretze Anys, Primera Guerra del Nord,[1] o fins i tot Guerra per Ucraïna, fou un conflicte important entre el Tsarat de Rússia i la Confederació de Polònia i Lituània. Entre 1655 i 1660 també es va lliurar la Segona Guerra del Nord a la Mancomunitat lituanopolonesa, de manera que aquest període es va fer conegut a Polònia com "El Diluvi". La Mancomunitat inicialment va patir derrotes, però va recuperar el seu terreny i va guanyar la majoria de les batalles. No obstant això la seva saquejada economia va poder finançar el llarg conflicte. Davant la crisi interna i la guerra civil, Polònia va ser obligada a signar una treva. La guerra va acabar amb significatius guanys territorials russos i va marcar l'inici de l'ascens de Rússia com a gran potència d'Europa Oriental.
Aleksei Trubetskoi, Bohdan Khmelnitski, Vassili Xeremétev, Vassili Buturlin Grigori Romodanovski Ivan Khovanski, Ivan Nikíforovitx Zolotarenko Iàkov Txerkasski, Ivan Vihovski (1657-1658) Ivan Bezpali Iuri Khmelnitski Iakim Somkò Ivan Briukhovetski
Stefan Czarniecki† Wincenty Korwin Gosiewski, Stanisław Lanckoroński, Jerzy Sebastian Lubomirski, Michał Kazimierz Pac, Aleksander Hilary Połubiński, Stanisław "Rewera" Potocki, Janusz Radziwiłł, Paweł Jan Sapieha, Ivan Vihovski, Pavlò Tetèria, Petrò Doroixenko