Gòtic valencià
From Wikipedia, the free encyclopedia
El gòtic valencià és un estil artístic del gòtic mediterrani, amb característiques pròpies que es van donar en el Regne de València entre el segon quart de segle xiii i el XV; és a dir, a la fi de l'Europa gòtica, de la qual obté el seu nom, i el principi de la renaixentista. Suposa el desenvolupament propi i particular en terres valencianes de l'art gòtic, que va deixar la seua influència tant en l'arquitectura dels seus monuments religiosos i edificis civils, com en la pintura i l'escultura valenciana.
El gòtic valencià va néixer en el segon quart de segle xiii amb gran força, sobre el territori reconquerit. Es va desenvolupar durant el segle xiv i va arribar a la seua maduresa i màxima expressió en el segle XV, durant el gòtic tardà. El gòtic valencià va tenir una particular evolució que va ser duradora en el temps, diversa i variada.[1]