Halacà
Llei rabínica jueva. / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'halacà (en hebreu: הלכה, halakhà, 'anar per la via recta', plural halakhot) designa el que es coneix com a 'Llei jueva', és a dir la institució judaica que reagrupa les sentències i prescripcions religioses amb la incorporació de les lleis talmúdiques i rabíniques, com costums i tradicions que regeixen la vida quotidiana dels jueus.[1]
En no haver tingut els jueus una jerarquia unificada (des dels temps del Sanedrí) i uns jutges suprems, en la pràctica, les opinions dels diversos rabins fan que per seguir l'halacà el creient jueu s'adapti a les opinions d'uns rabins determinats.
Reflectint la diversitat entre les comunitats jueves del món hi ha certes diferències en l'halacà que s'hi aplica. Entre els jueus asquenazites el desacord sobre l'halacà i sobre si els jueus han de continuar seguint-la ha estat de gran importància en el sorgiment del judaisme reformista, el judaisme conservador i el judaisme reconstruccionista.
El judaisme ortodox no distingeix en les seves lleis entre la vida religiosa i l'aparentment vida no religiosa; la tradició religiosa jueva, no distingeix clarament entre les identitats religioses, nacionals, racials o ètniques.[2]