Hesperocionins
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els hesperocionins (Hesperocyoninae) són una subfamília extinta de mamífers carnívors de la família dels cànids que visqueren a Nord-amèrica entre l'Eocè mitjà i el Miocè mitjà. Se n'han trobat restes fòssils al Canadà i els Estats Units.[1] La majoria eren cànids petits amb un aspecte com de guineu.[2] L'anatomia de l'esquelet, a mig camí entre els elements característics d'animals corredors com els cànids moderns i els caràcters típics dels «miàcids», amb els quals tenien una relació propera,[3] fa pensar que eren parcialment arborícoles.[4] Foren els primers cànids a aparèixer[3] i experimentaren un període d'intensa radiació evolutiva durant l'Oligocè abans d'entrar en declivi i acabar desapareixent al Miocè.[2]
Subfamílies de cànids | |||||||||||||||
| |||||||||||||||
Dades ràpides Hesperocyoninae, Període ...
Hesperocyoninae | |
---|---|
Període | |
Estat de conservació | |
Fòssil | |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Carnivora |
Família | Canidae |
Subfamília | Hesperocyoninae Tedford, 1978 |
Gèneres | |
|
Tanca