Hipàcia
filòsofa, astrònoma i matemàtica hel·lenística neoplatònica d'Alexandria / From Wikipedia, the free encyclopedia
Hipàcia[1] (grec antic: Ὑπατία, Hipatia; nascuda cap al 350-370 i morta el 415) fou una filòsofa, astrònoma i matemàtica hel·lenística neoplatònica d'Alexandria, a la província romana d'Orient d'Egipte. Era una de les ments més brillants de l'escola neoplatònica de la ciutat, on donava classes de filosofia i astronomia. Tot i que fou posterior a Pandròsion, una altra matemàtica alexandrina, és la primera matemàtica coneguda amb un cert grau de detall. Era una mestra de gran renom, famosa pels seus savis consells. Escrigué un comentari sobre Aritmètica, una obra de tretze volums de Diofant, del qual potser han sobreviscut alguns fragments gràcies a la seva interpolació en el text original, i un altre, que no s'ha conservat, sobre el tractat d'Apol·loni de Perge relatiu a les seccions còniques. El títol del comentari del seu pare, Teó, sobre el llibre III de l'Almagest fa pensar a molts estudiosos moderns que Hipàcia fou probablement l'editora del text supervivent d'aquesta obra de Ptolemeu.
(1908) | |
Nom original | (grc) Ὑπᾰτία |
---|---|
Biografia | |
Naixement | c. 360 Alexandria |
Mort | març 415 (54/55 anys) Alexandria |
Causa de mort | Homicidi (Escorxament ) |
Activitat | |
Camp de treball | Astronomia, matemàtiques, mecànica i filosofia |
Ocupació | matemàtica, escriptora, astrònoma, filòsofa, inventora |
Període | Baix Imperi Romà |
Moviment | Neoplatonisme |
Professors | Hièrocles d'Alexandria |
Alumnes | Sinesi de Cirene |
Influències | |
Família | |
Pare | Teó d'Alexandria |
Cronologia | |
martiri | |
Seguidora de Plotí, va conrear els estudis lògics i les ciències exactes, i va portar una vida ascètica.