Hipòdam
From Wikipedia, the free encyclopedia
Hipòdam, Hippodamus de Milet Ἱππόδαμος), Hippodamus o Hippodamo (Milet, 498 - 408 aC)[1] va ser un destacat arquitecte grec, nascut a Milet fill d'Eurifó (Eurifonte) en temps de Pèricles; la seva fama derivava de la construcció de ciutats i no d'edificis. Planificador urbanístic, matemàtic, meteoròleg i filòsof i se'l considera el "pare" del planejament urbanístic, que va donar nom al "pla hipodàmic" un esquema de ciutats en retícula, procedència de l'adjectiu hipodàmia. Va viure doncs durant el segle V aC, en el començament de l'època clàssica de l'antiga Grècia. Va construir el Pireu i també Turis a la Magna Grècia (443 aC) i més tard Rodes (408 aC). Fou probablement el pare de l'orador Arqueptòlem, rival de Cleó d'Atenes.
Nom original | (grc) Ἱππόδαμος |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 498 aC Milet |
Mort | 408 aC (89/90 anys) |
Activitat | |
Camp de treball | Planejament urbanístic |
Ocupació | arquitecte, urbanista, matemàtic |
Període | Antiguitat clàssica |
Artistes relacionats | Falees: Phaleas and Hippodamus (en) |
Representa l'antiga escola jònica, en què primava la perfecció i el luxe. Aristòtil, el va descriure com original en tots els aspectes i com algú que desitjava ser un erudit en totes les ciències de la naturalesa, encara que hi ha discrepàncies sobre si aquest Hippodamus és el mateix del que parla Aristòtil a Política, II. i al qual es refereix Joan Estobeu al Florigeo com Hippodamus, el pitagòric. Aristòtil el va definir com "... un home estrany, l'afany de distinció li va fer portar una vida excèntrica".