Història de l'Azerbaidjan
From Wikipedia, the free encyclopedia
Azerbaidjan (en àzeri آذربایجان Azərbaycan) és un estat a la regió caucàsica d'Euràsia. Limita a l'est amb la mar Càspia, al nord amb la regió russa del Daguestan, amb Geòrgia al nord-oest, amb Armènia i Turquia al sud-oest, i amb l'Iran al sud. Azerbaidjan és la llar de diversos grups ètnics, la majoria dels quals són àzeris, un grup ètnic turquès amb prop de 9 milions de persones que viuen al territori de la República de l'Azerbaidjan.
Durant la dominació meda i persa, molts albanesos del Caucas adoptaren el zoroastrisme i després el cristianisme abans de l'arribada dels àrabs musulmans i més destacadament, dels turcs musulmans. Es creu que les tribus turqueses van arribar com a bandes petites de ghazis les conquestes de les quals conduïren a la turquificació de la població, per la qual cosa bona part de les tribus nadiues caucàsiques i irànies adoptaren la llengua turquesa dels Oghuz i es convertiren a l'islam durant un període d'uns quants cents d'anys.[1]
Després de més de 80 anys de colonització sota l'Imperi Rus al Caucas, el 1918 s'establí la República Democràtica de l'Azerbaidjan. L'estat fou envaït per forces soviètiques el 1920 i romania sota govern soviètic fins a l'esfondrament de la Unió Soviètica el 1991.